| La malaltia |
|
La malaltia de Parkinson és un procés degeneratiu del sistema nerviós que
afecta les zones del cervell encarregades del control i coordinació del moviment, del to
muscular i de la postura.
Es produeix per la pèrdua de neurones pigmentades situades a la profunditat del cervell
(substància negra), productores d’una substància química – DOPAMINA –
essencial per a la regulació dels moviments i per a que es realitzen de forma harmònica
i efectiva. Quan hi ha una
reducció marcada del nivell de dopamina, les estructures que reben aquesta substància
– receptors dopaminèrgics – localitzats a una regió del cervell anomenada
“cos estriat”, no són estimulades de forma correcta i es produeixen els
símptomes de la malaltia.
És una malaltia de distribució mundial, afecta a totes les classes socio-econòmiques
amb un discret predomini masculí (55-60%). La seva prevalença (nombre de casos existents
a una comunitat) és de 160-200 casos/100.000 habitants augmentant a l’1%
(1.000/100.000) en majors de 60 anys. La incidència (nombre de casos nous) és de 20
casos nous/100.000 habitants i any. A Espanya es calcula que hi ha 70.000 afectats de
malaltia de Parkinson.
La malaltia comença entre els 40 i 70 anys, amb un pic d’edat d’inici a la 6ª
dècada (55 anys). Hi ha un augment d’incidència a mida que augmenta l’edat,
només un 10% dels casos abans dels 40 anys essent molt poc freqüent abans dels 30.
|
Quina
és la causa?
|
La causa n’és desconeguda i
probablement multifactorial. Factors de risc acceptats actualment són: l’edat
avançada, la raça (menys freqüents en negres), els aspectes genètics (s’han
descobert els 12 gens que predisposen a la malaltia), factors ambientals (vida rural,
ingesta d’aigua de pous, contacte amb pesticides), el restrenyiment, la depressió.
S’ha parlat de l’efecte protector del cafè i del tabac,
probablement en relació a la modificació dels neurotransmissors cerebrals.
|
Hi
ha tractament?
|
Actualment es disposa de moltes
possibilitats terapèutiques farmacològiques – L-dopa, agonistes dopaminèrgics,
inhibidors de la MAO-B i de la COMT, amantadina, anticol•linèrgics – que tenen
com a finalitat augmentar la disponibilitat de dopamina a nivell del cervell be per
administració de precursors de la dopamina o estimulant directament els receptors
dopaminèrgics o inhibint els enzims responsables de la seva destrucció; uns altres tenen
un efecte neuroprotector, impedint la destrucció neuronal.
En l’actualitat, disposem d’un tractament quirúrgic, amb
estimulació cerebral profunda, que, en fases avançades i en casos seleccionats dona bons
resultats.
Finalment, i no per això menys important, hi ha un tractament no farmacològic, encaminat
a millorar la major part dels símptomes i a l’adaptació a la vida diària.
S’apliquen millores en aspectes dietètics, de fisioteràpia,
s’estimula l’exercici regular, es realitza psicoteràpia, estimulació
cognitiva, teràpia ocupacional, logopèdia, intervencions psicosocials i, finalment,
l’educació del pacient i del cuidador per tal d’entendre la malaltia i poder
afrontar-la millor. |
|
|
